Premios

Pla Parcial del Sector Les Guardioles de Molins de Rei

El objectius del Pla Parcial són completar el teixit urbà de la vila entre el barri de la riera Bonet i el barri de les Conserves, delimitar el perímetre en relació amb el parc de Collserola, possibilitar una nova connexió a la part alta de la vila des de la avinguda de Barcelona i permetre la construcció d’un percentatge elevat d’habitatge públic subjecte a algun règim de protecció.

Per tal d’aconseguir els objectius esmentats el document estableix com a criteris d’ordenació generals els següents:

- Proposar un model urbà compacte que sigui coherent amb l’entorn urbà conformat pels barris de Riera Bonet i l’Àngel i permeti una tipologia adequada d’edificació per tal de disposar d’habitatge protegit.

- Prolongació del teixit urbà existent i creació d’una nova façana urbana sobre l’avinguda de la Mancomunitat, per tal de completar la ciutat.

- Garantir una transició controlada entre la ciutat i el parc de Collserola, tot situant els espais lliures i els equipaments de caire general en relació amb el parc.

- Proposar un vial de vora que permeti la connexió amb els barris de la part alta de la vila i defineixi un límit urbà clar amb el parc.

- Millorar la connexió viària entre els barris de l’entorn, tot prolongant la xarxa de carrers existents i mallant-la.

- Millorar les dotacions dels barris existents tot creant espais lliures i equipaments de caire local que donin servei al nou barri i als antics.

ÀMBIT D’ACTUACIÓ

L’àmbit del Sector de les Guardioles està situat al sector sud-est de la vila de Molins de Rei. Està format pel buit urbà entre el barri de Riera Bonet i els barris de l’Àngel i les Conserves, per sobre de la via del tren, on la presència de l’espai natural de la serra de Collserola qualifica el paisatge. El terme municipal de Molins de Rei es caracteritza per tenir dues unitats morfològiques molt diferenciades; la primera emplaçada entre el riu i la línia de ferrocarril es particularitza per tenir una topografia plana, i la segona des del ferrocarril cap a llevant per ser una zona muntanyosa al configurar-se amb els contraforts de la serra de Collserola. Els terrenys del sector se situen justament en el punt de contacte entre les dues unitats morfològiques esmentades, amb dificultats evidents de connexió entre la plana i la muntanya, i entre les parts altes del municipi.

L’àmbit del projecte limita al sud amb el carrer Riera Bonet, a l’oest amb l’avinguda de la Mancomunitat i el tren, al nord amb solars en sòl urbà i el carrer de Pep Ventura i a l’est amb sòls no urbanitzables dins del parc de Collserola, amb una superfície total de 129.876m2.

Morfològicament els terrenys es distingeixen per tenir una topografia complexa i una geometria irregular. El territori accidentat se situa entre les cotes +28,5/+30m vora la via del tren i +87m al final del carrer Sant Antoni Abat en la part alta del barri de l’Àngel. L’àmbit es caracteritza per tenir un sector central, de pendents més moderats (10-20% o inferiors al 10%) envoltat pels límits amb la plana del Llobregat i la riera d’en Bonet, constituïts pels vessants de la muntanya, i amb pendents entre el 20 i el 30%.

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

El Pla Parcial del sector modifica la topografia en la part baixa del sector per tal d’emplaçar-hi les edificacions amb pendents suaus i perllongar el teixit urbà existent a banda i banda, amb la creació d’una nova façana urbana sobre l’avinguda de la Mancomunitat.

1 El sistema viari i de protecció

Es proposa una vialitat en xarxa amb la resta del sistema viari de la població. En concret:

- La connexió del sector amb la xarxa bàsica de comunicacions es realitza per l’únic carrer existent dins l’àmbit que creua la via del ferrocarril, el de la riera de Bonet. Aquesta connexió s’aprofita per tal de plantejar un vial que, prolongant la traça de la rambla de la Riera de Bonet, enllaci amb el carrer Nostra Senyora de Lorda en el barri de l’Àngel, i d’aquí a la resta de la part alta de la vila. Aquest nou carrer es conforma com un vial de vora de la ciutat amb el parc de Collserola, amb un pendent fort ateses les seves característiques de vial de muntanya, sense accés directe a habitatges. La traça proposada permet l’allunyament del trànsit rodat de les edificacions del barri Riera Bonet tot creant un espai lliure, la conversió com a carrer de prioritat invertida del carrer de la Riera Bonet, preservar l’accés històric al sòl no urbanitzable cap a Sant Pere de Romaní i conservar la raconada paisatgística de la font del Rajolí.

- La xarxa interior del sector s’estructura a partir de l’avinguda de la Mancomunitat, que discorre en paral·lel al ferrocarril en sentit de sud-est a nord-oest, que uneix el barri de la riera Bonet amb el barri de les Conserves i la resta de la vila. En paral·lel a aquest carrer es plantegen dos vials de 16 m d’amplada, el primer que prolonga el carrer de Sant Pere de Romaní del barri Bonet, i el segon que prolonga el carrer Sant Domènec de Guzmán del barri de les Conserves. Ambdues prolongacions no tenen continuïtat més enllà del nou sector, i per tant els seus extrems es resolen mitjançant la creació d’un espai públic que singularitzi l’acabament i permeti la connexió amb la xarxa confrontant.

- Ortogonal a l’avinguda de la Mancomunitat es proposa la prolongació visual dels carrers de Sant Sebastià i de Juli Garreta fins a la prolongació del carrer Domènec de Guzmán, amb una amplada de 16m, proposant una connexió per sota del tren a nivell de vianants, entre els dos.

- Respecte a la previsió de places d’aparcament de vehicles, s’han previst un mínim de 262 places d’aparcament en superfície i un mínim de 1.224 places previstes en aparcament soterrani privat.

2 El sistema dels espais lliures

Els espais lliures es disposen amb dos criteris bàsics: la relació amb el parc de Collserola, a escala general, i la creació d’espais urbans a escala local.

En concret, en la part alta del sector i confrontant amb la serra de Collserola, dins del parc, se situa una gran peça de sòl destinada a verd públic forestal (clau 6b-f), per tal de protegir els àmbits topogràficament més complicats, paisatgísticament més evidents i mediambientalment més interessants. L’actuació en aquest espai ha de ser la mínima, per tal de garantir el seu caire forestal, consistent en una desbroçada i neteja selectiva a les zones on creix sotabosc i , en el vessant més inmediat al vial, reforç de la vegetació arbustiva i arbòria.

Dins de l’àrea baixa del sector es proposen quatre espais lliures, distribuïts homogèniament:

El primer, de 3.949,13 m2, situat al centre del sector, delimitat per la prolongació dels carrers Sant Domènec de Guzmán, Sant Pere de Romaní i de Juli Garreta, es conforma com la plaça del barri presidida en el seu costat nord per l’equipament a construir. Aquest espai lliure es lliga amb una rambleta de 687,06 m2, amb el barri de les Conserves situat al nord-oest, en la connexió del carrer Sant Domènec de Guzmán, incloent la placeta existent (plaça de Pep Ventura).

El segon espai lliure, situat al llarg de la traça de la Riera Bonet aprofitant l’eixamplament creat amb el canvi de traçat del carrer, eix 5, de 9.449,18 m2, com a espai de transició i connexió entre els teixit residencial del barri Bonet i el nou barri de les Guardioles i com a element de connexió amb el parc de Collserola. En aquest espai es reforça la idea de fer arribar la vegetació de Collserola a la ciutat. El perfil de la muntanya baixa cap a la ciutat i es desfà en diferents plataformes definides amb els murs de formigó de terra que ressegueixen la traça de la riera.

El tercer espai lliure, també al llarg del eix 5, de 2.562,38 m2, correspon al eixamplament entre el vial 5 i la nova trama edificada del barri de Les Guardioles, potenciant aquest eix com element de connexió amb la Rambla de Riera Bonet, a l’altra banda de la via del tren.

El quart espai lliure de 796,34 m2, a l’interior de l’illa situada al nord-oest, delimitada pel carrer Pep Ventura, avinguda de la Mancomunitat i les prolongacions dels carrers de Juli Garreta i de Sant Domènec de Guzmán, espai interior, allunyats del trànsit, i com a complement de l’equipament previst.

També es treballa com a espai lliure la vorera de l’avinguda de la Mancomunitat de 15m d’ampla, on s’incorpora un carril bici, i es dobla la línia d’arbrat, creant un passeig, façana del nou sector.

Tenint en compte la relació amb el parc de Collserola i com a record del paisatge anterior amb els talls de terra tant característics, els espais lliures es proposen amb un element comú que els configura: unes “plataformes naturals” definides amb murs de formigó de terra, amb una textura i color que ens recordin els antics talls, aprofitant el pendent transversal existent al sector, com a contenidors d’un retall del paisatge anterior, amb paviment de terra i plantats amb alzines i garrofers. La repetició i combinació d’aquest element “natural” dona ordre i organitza les diferents places.

La vegetació ajuda a distingir els dos ambients principals de la proposta. El primer, que forma aquestes places retallades al pendent general de l’àmbit i que acull arbres perennes, propis del que foren aquestes terres cultivades entre la serra i la plana del riu, amb l’alzina, del bosc, i amb els garrofers, abans cultivats i dels que encara en resten alguns exemplars més amunt, vegetació predominantment perenne i fosca, amb poca variabilitat al llarg de l’any en contrast amb les alineacions dels carrers i les places directament associades als mateixos on s’ha utilitzat vegetació més pròpia de l’àmbit urbà, de major desenvolupament en port, caduca i amb gran variabilitat al llarg de l’any.. Així els cirerers, de port petit i floració intensa es refugien sota les sòfores, arbres de gran i elegant port, que acabaran de donar el volum de verd al conjunt, proporcionant bona ombra a l’estiu.

3 El sistema d’equipaments

El sector aporta una gran reserva d’equipament, que per la seva funció dins el municipi és de caire general. L’emplaçament d’aquest es tria per tal d’aconseguir una transició suau entre la ciutat i el parc de Collserola, en un gradient descendent d’ocupació del sòl. En relació amb el planejament vigent de la modificació puntual del PGM cal dir que es produeix un cert reajust per tal de permetre l’obertura del carrer Sant Domènec de Guzmán.

En concret es planteja una gran reserva de sòl per equipaments entre el sistema d’espais lliures de caire forestal i el teixit residencial, confrontant amb la prolongació del carrer Sant Domènec de Guzmán, el qual el connecta amb el barri de les Conserves, i amb el carrer de Riera Bonet, que el connecta amb la xarxa general de comunicacions. La creació de la plaça del barri davant seu com espai d’entrada el vincula de forma inequívoca amb el nou barri. En l’illa situada al nord, delimitada pel carrer Pep Ventura, avinguda de la Mancomunitat i les prolongacions dels carrers de Juli Garreta i de Domènec de Guzmán, es proposa aprofitar la gran dimensió interior de l’illa per tal d’emplaçar-hi un petit equipament de barri i un petit espai lliure, allunyats del trànsit.

4 L’edificació

Els edificis proposats conformen un teixit residencial d’eixample modern, situant-se de forma regular en illes quadrades amb alineació a carrer. La tipologia es concreta en blocs aïllats amb habitatges passants de 14m de profunditat, en el cas de renda lliure, i de blocs de 16m de profunditat, en el cas d’habitatge protegit. Les alçades màximes són de PB+4 en tots els blocs de residencial protegit i de PB+4+àtic en els blocs d’habitatges de renda lliure, a excepció de la torre situada més a l’est, on es permet PB+8. L’espai interior d’illes es destina a espai lliure privat, amb possible ocupació del subsòl per aparcaments.

El sostre comercial es preveu en les plantes baixes de les edificacions situant-se en dos àmbits concrets, o bé en la plaça de nova creació o bé en el front edificable de l’avinguda Mancomunitat.

Es fixen unes unitats mínimes de projecte (UMP) per aconseguir fronts edificats homogenis per trams de façanes d’illes o bé illes complertes. Així mateix, es delimiten unes unitats mínimes edificatòries per tal d’executar conjuntament o parcialment les anteriors mínimes de projecte.

Premios de Vivienda Social de Cataluña 2012
Datos

Modalidad Planeamiento y urbanismo.

Uso

Dirección Molins de Rei
Barcelona (España)

Autores
Arquitectura
  • Àrea Metropolitana de Barcelona, Direcció de Serveis d’Urbanisme - Josep Maria Carreras
Promotor
  • Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL)
Otros técnicos
  • Josep Maria Carreras - Director de Serveis d'Urbanisme
  • Maria Isabel Bennasar
  • Lluis Rei
  • Laia Soriano
  • Sergio Tamayo